Novembre
14 de novembre en ciència-ficció, aquí a dins l'habitació,
ara més fort s'agafen les mans.
Dotze mirades per un moment, un àngel vol tocar el cel,
amb braços llargs abraçar l'etern.
I pentinant-se els cabells, riu i fa l'ullet.
Tot passejant descalça, diu que res no l'espanta, diu que no tornarà.
No em deixis sol, abraçat a aquest novembre que es fa fosc.
No em deixis sol. Ara sé que vull sentir-te a prop.
Ara és tot una mica més clar,
el vent avui ha eixugat tots aquells plans tan dissimulats.
Quan ja no porta el pes d'aquest món, vestida amb dolços llençols,
pinta i dibuixa al fons del seu cor.
Llaços d'amor cap als seus, perquè no els falti res.
Tot passejant descalça, diu que res no l'espanta, diu que no tornarà.
No em deixis sol, abraçat a aquest novembre que es fa fosc.
No em deixis sol. Ara sé que vull sentir-te a prop.
Sento cançons; sé que se t'emporten lluny d'aquí on sóc jo.
Sento cançons; la tardor es despulla, totes les fulles cauen.
Sento cançons; sé que se t'emporten lluny d'aquí on sóc jo.
Sento cançons; la tardor es despulla, totes les fulles cauen.
Autor(es): Jordi Cunillera “Pedrín” i Pau Mitjans,David Funes i Pau Mitjans
