No vetllaran el nostre son. Entre cap i coll
No vetllaran el nostre son
gòtics xiprers
ni la quietud austera
d’arcs romànics.
Tindrem per descansar
un ram barroc
de malva i avellanes.
Entre cap i coll pengeu-vos
el sac de la derrota
–la nostra–
vosaltres, que molt destres
assolireu
la rutilant victòria.
Penseu, però,
allò dels dies
i les llonganisses,
el llevat i el forment:
el pa de la jornada.
Que el fil
es trencarà
per allà
on peti,
perquè encara és ben nostra
l’esperança.
Autor(es): Josep Gual i Lloberes,Jaume Arnella
