Obert
Em sobren les paraules per entendre el món,
cinc sentits m'acompanyen, cinc rames d'un cor.
Sé que la llibertat està en la voluntat,
entendre com estàs decidir on anar.
Vas creixent i el teu cos
va acumulant sensacions
que no saps controlar,
ramals per domesticar
eixa bèstia que en l'espill
reconeixes que eres tu.
És la màgia amb la que et veig,
l'energia que desprens,
el camí de l'experiència
que ha canviat el teu destí.
És difícil d'acceptar
una mort, l'enfermetat,
però quan entens la vida
el temps juga al teu favor.
Obert
recorren el teu cos sense parar
estímuls que ja no et poden fer mal
si decideixes viure sense por.
Sentir la teua mà,
obrir la ment al món,
estar connectats.
Vas perdent la identitat
quan bloqueges emocions,
quan embosses els sentits.
Les toxines han d'eixir,
l'energia ha de fluir,
combustió per existir.
Sé que tornaré a parlar per explicar-te el que he sentit
però no escriuré cap cosa que abans no m'haja cremat
per dins, canviant l'estat dels pensaments,
bollint la sang, mesclant-se novament.
