Oberta la porta cara al món
sols passar la porta i s'obre el món
cigarreta als llavis sense son
oblidar les classes i el record
de tants anys d'estudi buit el cor
de tants anys d'aprendre fredament
de tants anys de viure el cos calent
les butxaques buides i les mans
el sac a l'esquena i uns quants anys
oblidar llinatges i parents
trencar tants anclatges amb les dents
despedir el dol ja no som morts
oblidar el temps de petits porcs
el que he dit fins ara somni fals
es vendran els més i per dos rals
ompliran l'estómac de tants fums
es creuran hereus d'antics costums
buscaran la dona i la tindran
per no perdre l'escalfor d'abans
el sac a l'esquena i uns quants anys
van quedant enrere molts companys
amb la passa curta, l'ull furtiu
han trobat confort, han fet el niu
viure com avui o com ahir
cadascú que faci el se camí
cigarreta als llavis sense son
oberta la porta cara al món
Autor(es): Enric Barbat
