Oblidats
Porta un mocador al cap
i una pedra a la mà,
abans que la pugui llençar
una bala l’ha parat.
Cau a terra estès
amb el pit banyat de sang,
la mirada perduda,
i una veu que ja no sap cridar.
Sota els crits d’una terra d’un poble oblidat
que fa temps que lluita,
sota tantes mentides que ens han explicat,
guerres i morts
que ens han amagat.
Dins una habitació,
un llum al teu costat,
fils, agulla i roba,
sempre amb els ulls tant cansats.
No pots escapar
ni ho vols intentar,
voldries una vida on
poguessis descansar.
Sota els crits d’una terra d’un poble oblidat
que fa temps que lluita,
sota tantes mentides que ens han explicat,
guerres i morts
que ens han amagat.
