Obsessions
Si ens trobem, per casualitat
Després de tant esperar
que el destí ens servís
una última copa de vi
Vas beure't els meus instants
Mentre veia com un fanal
la meva pell tenyia de blanc
i ja tornava a ser paper
De tan latent que era evident:
el meu buit t'havia omplert
Els llums de neó demanen sempre mentre s'extingeixen
Una nova oportunitat abans que el sol s'aboqui de cap
I perdin la seva funció per a prostíbuls ara abandonats
Sempre es podrien fondre en parcs infantils per engendrar
Un fruit madur però d'un arbre caigut
Observem un magatzem
Des d'on es van tirar uns obrers
i és que la vida pot ser un bitllet,
un barret en forma de fallida
O bé un procés cap al sentiment,
a l'emocionant centre de les idees
Angoixes del més ansiós de joia que el turmenten
Per trobar el sentit
del fil vital
L'atorgues tu, no Camus
material o espiritual
I jo qui sóc per parlar?
¿però, per cert,
qui ens ho ha imposat?
Haver de decidir
entre tants camins,
podent asseure’ns a gaudir
dels camps, dels carrers
dels amors i del fracàs
Autor(es): Nil Nadal
