Ocells que marxen lluny
Mirava les tardes des d'aquí.
Sabia que l'aire és fresc, més suau lluny de les teulades
Blaves,
Petits bocins de la gebrada.
Somiava amb un sol groc d'estiu.
Escoltava el vell brogit de
Les ales que el vent retallen.
Ocells que marxen lluny.
