Octubre, 22
Quan vas caure a terra,
sabies que no era el teu torn.
Quan vas veure monstres i cendres,
somreia la mort.
Quan res va tornar al seu lloc,
era estrany.
Ja res tenia el sabor
dels setze anys.
I els veies plorar quan somreien.
I els veies fugir en sentir
les coses més meravelloses
que un pot descobrir
si mira ben endins.
Teixia una santa clemència
quan vas perdre el joc.
Quan vas veure els límits,
la vida ja era un record.
Quan res va tornar al seu lloc,
era estrany...
