Oda a Espanya/ Cant del retorn

Xavier Ribalta

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya -la veu d'un fill
que parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra.
En 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran;
vessada, és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies a la mort els fills,
te satisfeies d'honres mortals
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos -marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh! salva't- de tant de mal;
que el plor et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - No et veig enlloc.
No sents la meva veu a'tronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre han els teus fills?
Adéu, Espanya!

CANT DEL RETORN

Tornem de batalles, - venim de la guerra,
i ni portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
Ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança - la host macilenta
que branda amb el bran de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
Ploreu, ploreu!

Venim tots de cara -al vent de la costa,
encara que ens mati per fred i per fort,
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
Ploreu, ploreu!

De tants com en manquen duem la memòria
de lo que sofrien, - de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d'un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
Ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua amb què l'haurem de fer plorar.
Germans que en la platja plorant espereu,
Ploreu, ploreu!

Si encara és ben viu el record d'altres gestes.
si encara les serres que ens han d'enfortir
s'aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
Germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: ¡rieu, canteu!