Oda al tiet Tomeu
De petit
Any rera any amb el meu papa
Caramelles a la plaça he sentit
Als 10 anys
Vaig deixar-me a casa el papa
Pels companys que a l’escola he anat trobant
Als 15 anys
Al mig de la pubertat
Passava la nit buscant un bon forat
Un forat
No pas dels que us penseu
Era per enterrar el meu tiet Tomeu
I ara que sóc gran
Que ja no sóc un infant
El padrí se’m va morir
I la Mona ja no em fan
Continuo endavant
Segueixo caminant
I les ganes de cantar
No pas me les trauran
Caramelles! Caramelles!
Caramelles! Caramelles!
Caramelles per al meu padrí
Caramelles! Caramelles!
Caramelles! Caramelles!
Caramelles per al meu padrí
He crescut
Molta gent he conegut
I any rera any les Caramelles he viscut
M’he casat
I segur que l’he cagat
Però amb el pits de la xicota he disfrutat
Venc verdura
Faig rebaixes al gener
Amb tota la fruita que se’m fa malbé
Al tractor
Del qual jo en sóc conductor
Sempre canto Caramelles amb joior
Autor(es): Tornavisos
