Oh l'escuma
(Oh l'escuma de la cascada,
llengua de saliva vessant-se
a doll ple dintre de la teva
més selvàtica boca fins que
ens descobrim en la nuesa
humida de la terra fosca,
que ens absorbeix devers el
centre de tot repòs,
de tot crepuscle.
No avancem per consagrar res
quan tota figura s'escombra.
Vam néixer sotmesos al pes
que agermana l'amorf amb
l'ombra.)
Autor(es): Raül Garrigasait,Genís Barcons
