Ofici de tenebre
Cansada d’esperar el dia que el bé amb bé sia pagat.
Cansada de posar la galta dreta hui i l’altra galta demà.
Cansada d’esperar el paradís.
No pugues empassar ni una engruna de pa
i, d’allò engolit, l’estomac no puga mai pair.
Llagat els peus, que no et deixen anar;
no pugues acostar-te, no pugues alcançar res amb les mans
que tantes nafres m’han portat.
Àngel caigut , sota les ales dus la falç
per a segar la soca i l’arrel ,tallar caps.
No mereixes la vida i tindràs mort.
De crostes plens els peus no puguen ja sanar.
I encara es poc castic per al qui ha furtat la llum al món,
per al qui ha deixat al qui veu orb.
El meu millor desig: que no et muigues i prou!
Que pagues cor i cos! Sense ser déu et condemne a l’avern.
No et mereixes la vida. Tin la mort.
