Oh papa
Parlo de qui diu sempre: Ànim valent, poc falta!
Tu lluita amb força i tira, mira endavant, treballa.
Sé que pots fer-ho, ara.
I naltros a la batalla, que sí ho faré, va calla, Però tu al davant, quin papa! Constant. Parlaré d’aquell qui ens deia: ànim valents, poc falta! Heu de lluitar canalla, mira endavant, treballa. Vinga que pots fill, ara. I naltros a la batalla, i ara què faré, papa?
Si noto el mal que et palpa, de nou.
He vist la por mirar-me als teus ulls abans rialla.
I ara no saps que dir-me i m’he espantat, oh papa!
Però entenc sense ràbia que el teu dolor ara campa pel cos que jo escoltava en dormir a la teva falda, abans.
No saps que et passa papa i jo tampoc, ho sento.
El temps ara s’eixampla i vols animar-me encara, com sempre intentaves, com t’han vist tots els altres mirant tot el que passa amb humor i entusiasme, xerrant.
Parlo de qui diu sempre: Ànim valent, poc falta!
Tu lluita amb força i tira, mira endavant, treballa.
Sé que pots fer-ho ara. I naltros a la batalla, que sí ho faré va calla, i tu al davant, quin papa! Constant.
Com t’han vist tots els altres, com t’he vist jo quan parles mires tot el que et passa amb humor i entusiasme, xerrant.
Autor(es): Jose Juan González