Omaita

El Fill del Mestre

Eren les set de la tarda
tenia set anys feia poc
jugàvem a l'Scalextric
mentre sonaven campanes a morts
Deu meu!
que li has fet a la mare
de cop ho has tornat tot tan fosc
i mirava per la finestra
buscava entre els núvols
tots els teus colors

I estava sol
perdut entre aquest món
de parles estranyes
i silenci al cor
I estava sol
perdut entre aquest món
de parles estranyes
i silencis al cor

l'Abel no entenia la pena
que m'agenollà tot el cor
no sabia que aquella tristesa
trencà la innocència
em va fondre en un pou
ja veus tot comença i s'acaba
ja veus tot s'acaba on soc jo
i mirava per la finestra
pensava que tot havia estat un malson

I estava sol...

Eren les set de la tarda...