Olor d'esperança

La Folie

Les escletxes de l’orgull
tanquen portes a les forces,
blinden somnis de futur.
Si pogués temptar la sort...
Tan sols sé que encara em queda molt de camí.
Hi ha racons traçats de llum,
escriuré la seva adreça
al mapamundi del teu cos.
Temptarem tots dos l'atzar.
Trobarem que encara ens queda molt de camí.

Hi ha moments d’un verd clar. Són instants.
En el temps hi ha olor d’esperança.

El reflex d’un munt de flors
té el color de les nits roges
d’ on fugíem com a esclaus.
Em punxes i escric el rastre...
Tan sols sé que encara ens queda molt de camí...

Hi ha moments d’un verd clar.
Són instants, bells records.

Hi ha moments d’un verd clar. Són instants.
En el vent hi ha olor d’esperança.

Buscant el camí
dignifico a la fi
la teva inquietud.
Tu em vas fer escapar.

Els camins que ara m’ensenyes
beuen de restes d’exiliats
d’un altre temps, d’un altre instant.
Impregnem racons de raigs de sol!
Trobarem tots dos junts aquella olor.

Hi ha moments d’un verd clar.
Són instants, bells records.
Els camins que ara m’ensenyes
beuen de restes d’exiliats
d’un altre temps, d’un altre instant.
Impregnem racons de raigs de sol!
En el temps hi ha olor d’esperança.