Ombra de lluna
Veig una taca blanca, darrere les cortines
Del menjador de casa, és l'ombra de la lluna
La seva llum s'amaga –quins ulls espies miren-
Darrera la finestra –confident aeri-
A penes tenen forces, per tornar la mirada
A aquesta llum secreta, que esbrina el que els passa.
A casa seva cada vespre a darrera hora
Pren-me ben fort la mà, anem al balcó
Que vull mirar aquest cel, amor!
Cel de segle XXI per estrenar
Fem una festa tu i jo
I ells es miren i l'ombra de lluna els reflexa com un fanal
Sopem sense parlar-nos, quasi sense mirar-nos
La festa ha començat, si! I tu i jo, som els convidats
Que ballen en penombres, que es miren i sospiren
Que donen voltes sobre..., d'una pista que és buida.
La cambra es fa petita, per guardar tants de somnis
Per ignorar tants ulls que, sense mirar-se es miren
I aquell rellotge que sempre marca les 12
S'agafen de les mans, van al balcó
Volen mirar aquest cel tan clar
Cel de segle XXI per estrenar
Fan una festa entre tots dos
I ells es miren i l'ombra de lluna els reflexa com un fanal
Autor(es): Ia Clua
