Ombres
Sols per camins de xiprers
ens hipnotitza el passat
de Pompeia
amb el silenci d'un crepuscle blau
i la lluna sobre els temples
de Pompeia
I tu i jo com ombres
de cendra evanescent
vaguem pel somni, la utopia
i no trobem repòs en lloc
Tu i jo mil vides hem viscut
les pedres més antigues ho recorden
Em estimat però també hem odiat
i si tornem a néixer no és per atzar
I tu i jo com ombres
de cendra evanescent
vaguem pel somni, la utopia
i no trobem repòs en lloc
Blancs ocells, alliberats
la nostra tomba serà un estel
I els horitzons del demà
per art de màgia envairan
aquest moment tan intens
Autor(es): Pere Vilaregut Montmany
