On estan
No tenies ganes d'alçar-te al despertar
la ressaca d'anit colpeja al teu cap
anit els carrers eren plens de gent i de sentimets a flor de pell
Avui tot es pasivitat
i et mires a l'espill i tant sols veus un món de recorts, fragments i anels
nomes et queda cridar, eiiiiii!
On estan els que anit somiaven
On estan els que anit cantaven
On estan els que anit lluitaven
On estan els que anit pensaven
No et preocupes més, ens estan abol·lint
així la vida passa amb més pena que glòria
no et preocupes més, ens estan convertint
i així la vida es fa cada cop més rutinària
no et preocupes més, no t'amargues l'existència
no et preocupes més, no t'amargues el ser
generació acomodada sense fonament
que no sap on té els peus i no es preocupa de res
On estan els que anit somiaven
On estan els que anit cantaven
On estan els que anit lluitaven
On estan els que anit pensaven
