Oració
Déu meu:
ací sentat
en ma cadira
envoltat de vells papers
que he anat omplint
de sentiments
i de paraules,
les més, buides,
pense en tu
i no puc trobar
cap explicació
de que i com ets.
No m'hi val
allò que em varen dir,
jo vull comprendre't
per mi mateix,
tot sol.
Vull que
la claredat
vinga als meus ulls foscos
puix que en nits em sent morir.
El meu cor s'arronsa
en plor i por,
la sang espesa
no em deixa moure'm.
Crido als vents
el meu neguit,
sorollosament
vull respirar;
però d'amor,
d'amic, de pau i de cau
gaudir-ne intensos,
en callament.
Amén.
Autor(es): Arcadi Valiente
