Orígen
Amb els ulls cansats, però amb el cor ple.
Els teus passos són empremtes a la nit.
Vagant, fins perdre el teu al∙lè.
Deixes enrere tot camí sense sentit
Mantén-lo, abraça’l ràpid,
no deixis que se t’escapi.
Tant tu com jo, sabem bé,
que seràs com l’home que havies de ser. (x2)
Senyor, que ha esperat pacient,
que finalment arribi el seu moment.
És el que sempre has anhelat,
tenaç somiador estigues desvetllat.
Tant tu com jo, sabem bé,
que seràs com l’home que havies de ser. (x2)
Creuant una corda fluixa em vas dir
que t’has sentit pesat,
que t’has trobat mancat.
I mirant al cel deixes anar un crit,
i és que el bon camí
ara ha començat.
Tant tu com jo, sabem bé,
que seràs com l’home que havies de ser. (x2)
