Pàgina 1
No és tant que evoqui el temps passat
No és que el món t'ha girat sa esquena
És que el temps, que t'ha fet covard, t'ha deixat plorant.
No cerquis causa, no existeix
Perquè el que sol passar és que et mors
A poc a poc sense saber qui ets i vas volant a l'infern
de mirades, de paraules.
I dius que si, que vols pujar
per escales que no existeixen
Agafa fort ses meves mans i sofreix el silenci.
Que clar que ho veig quan em mires
Que llarg se'm fa el camí quan calles
Si véns no em trobes, cerca'm millor que el que et trobaràs
serà escòria a la memòria.
Ni jo som tot per tu
Ni tu ets el que havia esperat
Però junts som dos mes un
I separats som part del vent
Autor(es): Família López
