Pàgines enrere
Ja fa temps que vaig escriure
La lletra d'una cançó
Que no l'havia cantada
Per no tenir ocasió.
És una historia petita,
Molt menuda, molt senzilla
Parla de la nostra terra,
Parla de la nostra illa.
Que va ser un vuit d'agost
Quan aixó va començar
Quan les tropes catalanes
Lluitaren contra l'islam
I de Mitja Lluna feren
Una gran falç per segar
Terços que aviat serien
Terra de cor català.
Aleshores arribaren
De lluny els nostre majors
Portaven dins el seu puny
les llavors d'una nació.
I amb cada incursió era
Un altre fill que se n'anavan,
I en venir la primavera
Fam era la que arribava.
I en faltar beure i menjar
Caminaven per orgull
Que d'aixó sí que en tenien
No el venien com avui.
Moros i pesta clavarem
El seu fanivet de dol,
I d'aquí tots se n'anaren,
Sense trovar cap consol.
Tota sola, abandonada,
Somiant enmig del mar,
Fins que un dia en Marc Ferrer
Va tornar-la a despertar.
Tres-cents anys han passat ja
D'aquell gloriòs momento,
Tres-cents anys de camps llaurats,
Llàgrimes de sal i vent.
Que són pàgines enrere
I no quedaran en blanc
Mentre em quedi un fil de veu
Per poder seguir cantant
I si un dia em falta força
O me'n vaig per no tornar,
Les històries que hem escrit
Mingú les podrá esborrar.
Escoltau-me, germans meus,
Aquesta branca de pi;
La saba que dins hi corre
És la sang del meu país.
Traient fulla els ametllers
En veu baixa us diran
Que la terra que alenau
Compleix avui tres-cents anys.
Autor(es): Santiago Colomar,Xumeu Joan
