Paisatge de joglaria
Era un somiador marcat per la primavera.
Com tot somiador, era orfe d'una estrella.
Mig enlluernat pels cristalls del tron solar
i encisat pels lànguids ulls del poema lunar,
no contava els dies ni les hores;
el vent a la cara, el seu tresor.
Dormia despert pels jardins de la flor amarga
que la font del goig regava amb l'aigua més dolça,
on l'arbre de maig floria en una vall negra,
coronat pel sol que ballava amb la tenebra.
I l'amor dels astres enviava flames
a les mortes coves de l'hivern.
Com un pioner, va gastar el seu cos per selves
i en jardins feudals que es 'naven menjant les terres;
sempre caminant, la guitarra en bandolera,
llançant les llavors al vent, com una senyera
amb un llop brodat en un camp de plata
i una torxa encesa de robins.
Un dia, l'abril va marcar-li el rumb amb roses
que havien crescut amagades i salvatges.
Hi havia tants colors, que li va quedar en els llavis
la cançó del cor que agradava als solitaris.
I amb els pètals va emmarcar el seu somni
que deixà a la vora del camí.
Per la pols i el vent, per les neus i el temps de sega,
per trobar les fonts del secret riu que el cor rega,
va ser explorador per terres desconegudes,
va tastar l'amor, totes les drogues temudes;
va pasar una nit amb les dotze fades,
fent l'amor amb l'astre del matí.
Amic de l'Estiu i dels artesans del gebre,
i dels bevedors de la saba de la febre,
que el cridaven Príncep dels camps i l'aire lliure,
rodava pel món fins que hi pogués tornar a viure.
Infinites llunes, llargues matinades,
per trobar la flor que fa somiar.
Si un dia veieu que passa la primavera,
deixeu-li un lloc, potser em porti una estrella,
l'aire perfumat, la pau damunt de la terra,
o un vent fugaç que ens omplirà la gerra,
i transformarà la vida en un somni
i tot el dolor en sol d'Estiu.
Era un somiador marcat per la primavera.
Com tot somiador, era orfe d'una estrella.
Mig enlluernat pels cristalls del tron solar
i encisat pels lànguids ulls del poema lunar,
no contava els dies ni les hores;
el vent a la cara, el seu tresor.
Autor(es): Xavier Baró
