Paisatge groc
L'amic meu poeta va dir
que Tortosa feia olor de maçana,
que Tortosa tenia color
de maçana madura.
Los paisatges, los pobles,
tenen -com los bons vins-
un color i una aroma
que els definixen.
Des de menuda me parlaven
de la Cara de la Reina,
dels tarongerals de Pimpí,
dels arrossals verd cel.
Paraules, paraules,
res més que paraules...
A l'amic meu poeta,
ningú li havia parlat d'este paisatge.
L'amic meu, lo poeta,
va dir la veritat,
que Tortosa té un coloret
de maçana madura
Este paisatge és d'un groc ocre,
la vida aquí és groguenca
com d'un groc embrutit,
cansat, d'or envellit.
Lo riu és groc taronja.
Lo riu és vida,
l'ànima i el cor del paisatge
Jo penso que Tortosa s'ha fet per ser vista
a la posta de Sol, i a vista de cigonya.
Cap al capvespre esta ciutat,
és una immensa foguera encesa
com mil candeles de cera verge,
com les fulles tardoregen.
A mi em va semblar meravellós
que l'amic meu no em parlés gens
ni de la Cara de la Reina,
ni dels tarongerals de Pimpí,
ni dels arrossals verd cel.
A mi em va semblar meravellós,
que l'amic meu me digués
que Tortosa feia olor de maçana madura
Este paisatge és d'un groc ocre,
la vida aquí és groguenca
com d'un groc embrutit,
cansat, d'or envellit.
Lo riu és groc taronja.
Lo riu és vida,
l'ànima i el cor del paisatge
L'amic meu poeta,
va dir que Tortosa
feia olor de maçana
Autor(es): Montse Castellà/ Gerard Vergés/ Jesús Massip,Montse Castellà
