Papallones Albines
Quan ella em besa
els seus llavis vaporosos
proclamen altius
l'amor de dona.
En l'abraçada
el seu cos traspua mars,
em faig rabent navili
per navegar en sos cabells,
camine valent
i encimbellar la seua sina.
Les carícies travessen la pell
dellà els sentits,
allarat entre els seus porus
davallo a un bell jardí
on hi percaço
fugisseres papallones albines,
en soms estanyols
suren joiells com terra molla
on hi sacio un delit boscà.
Que sóc presoner de la llibertat d'amor,
les seues venes reixes d'una presó triada,
corriols florits d'un paratge còsmic.
En l'univers dela nit
el seu cometa em guia.
Autor(es): Toni Vizcarro Boix/ Josep Artés,Josep Artés
