Papallones negres
Lluen les papallones negres,
com les móres del riu,
cada nit sobre el meu llit.
S'encalcen sense saber
la distància de l'agafada
que és extensa com la mar
però poc fonda com el riu.
Es banyen, en el joc,
tan sols les potes,
les ales romanen intactes,
lluents en la seva seda
obscura i vellutada,
llampegant un verd d'esglai
a cada cop d'ala.
De nit, en el meu llit,
no sé si em confonen les ombres
que repten persianes
o si és una llum verda blava groga
que de lluny em fa l'ullet
i em convida a ballar
una dansa que només coneixen
les papallones de gala.
