Paname

Xavier Ribalta

Paname,
ja t'han cantat en tots els tons
omplint de mots tantes cançons,
passant revista als teus racons,

Paname...
Però el que jo canto en un rampell
són els teus ulls, la teva pell,
com un client del teu bordell.

Paname,
desa els teus bars i els teus arlots,
les putes i els seus carallots,
la bòfia, els cotxes i els ninots,

Paname...
Vine a estimar-me igual que ahir,
quan ignoràvem el destí
caminant junts fins al matí.

Paname,
hi ha carrerons de nom prohibit
on just després de mitjanit
et desprenies del vestit.

Paname,
plorant la teva solitud,
perduda enmig la multitud,
quan m'has cridat sempre he vingut.

Paname,
avui tinc ganes de ballar
amb tot l'asfalt lluent, que fa
que els peus no es cansin de mirar.

Paname,
fas tant de goig sota els fanals,
quan els acordions banals
et volen fer ballar algun vals.

Paname,
tan maca estàs amb vestit blau,
que fas sortir els enamorats
que et miraran meravellats.

Paname,
quan vas de gris en un moment
poses el sastre en moviment
per abillar-te amb pluja i vent.

Paname,
quan t'avorreixes vas pel riu,
veus qui s'ofega o sobreviu,
així prens l'aire i surts del niu.

Paname,
has fet xerrar pels descosits,
però qui viu amb tu mai no et veu
i et toca amb la punta dels dits.

Paname,
el sol ja duu pijama, i tu
omples de llum el teu cos nu
i només vols deixar-te dur.

Paname,
vine a l'hotel, diguem quant és...
Fa dos mil anys que ets pels carrers
i ja no vull esperar més.

Paname,
quan tu somrius, somric també.
Si et veig plorar, doncs ploraré.
Si algú et fa mal, el mataré.

Paname,
ets un calfred que treu la son,
una cançó o un glop de rom,
i per això crido el teu nom:
Paname, Paname, Paname, Paname.