Pandora
Pobre és qui espera poder fer d'una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui pensa que una tela de colors
està lliure de penes i d'espines buida el llit.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.
Pobre és qui es crema amb un sol glop de poder,
amb l'excusa del temps i l'aliança de l'oblit.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l'ahir,
i s'ofega en l'amnèsia i sent aliens els propis crits.
Lluitaré contra el fort mentre sigui feble,
i contra mi mateix quan sigui fort.
La meva pàtria és el meu poble;
imprescindible ningú,
bandera ni la meva.
Les estelles del silenci s'escamparan
pels teatres i les places.
Serà un crit de deu, de cent, de mil,
i esclatarà, amb tacte de carícia i abraçada,
a les orelles de companyes i companys
que tenen presó i no llibertat
perquè amb punys o amb poemes
han lluitat contra a l'Estat.
Pobre és qui espera poder fer d'una bandera
un llençol que abrigui per poder passar les nits.
Pobre és qui jutja el nostre avui sense l'ahir,
i s'ofega en l'amnèsia i sent aliens els propis crits.
Autor(es): Cesk Freixas
