Pandora

Desustancia

Ara ja comença el dia són les 7 del matí
ja la lluna s´acomiada i ara el sol ve a per mi
i penjat de la finestra m´ha susurrat al llit
que les ganes de somriure s´han perdut per el camí

Cada cop que vaig a terra, torne a ser aquell xic
que somiava en aparèixer en els contes antics
després de tantes paraules que arribarem a dir
sols em quede amb les que no va fer falta sentir

Pareix que va ser ahir
quan vaig tindre que obrir
la caixa dels mals sons
i ja no puc dormir

Ja no sé si es blanc o negre, ja no puc ni gaudir
els problemes s’amuntonen com els llibres llegits
tinc el cor tancat en banda, tinc el cap ple de fum
les mans plenes de mentides, foc i pluja en els ulls

cada cop que mire enrere me’n recorde de tu
convertint la meva vida en un grapat de dilluns

trencant totes les promeses que vam arribar a fer
i buscant els amaneixers en els bars de lloguer

Pareix que va ser ahir
quan vaig tindre que obrir
la caixa dels mals sons
i ja no puc dormir

I vaig a ser sincer
la vida no es així
es creuen els camins
i es trenquen els motius

I busca el teu destí
començant dels teus peus
oblidat de seguir
els camins ja marcats

Pareix que va ser ahir