Papers

Carles Cuberes

Potser l'atzar, potser la sort
ens ha fet així i ens ha posat on som
uns al Sud, altres al Nord.
Uns no tenen res i altres ho tenen tot.
Jo podria ser tu, tu podries ser jo
i res no canviaria o potser tot
Però no, no, no! Jo penso que no és per sort
que uns pocs decideixin cap a on ha de girar el món

Però les coses són així tal com són
i tu vas decidir anar a cercar la sort
lluny del teu país, creuant l'horitzó
en una aventura d'incertesa i dolor.
Aquesta esperança de trobar un nou món
d'un futur més digne i d'una vida millor
l'han trencat a trossos, l'han llençat al foc
els qui fan la llei de la vergonya i la por

Corre, corre, corre que ja et venen a buscar
Corre, corre, corre que et volen enxampar
Et busquen! Et busquen! Però tu no has fet res
Però diuen que ets culpable! Potser no has entès!

Corre, corre, corre que ja et venen a buscar
Corre, corre, corre que et volen enxampar
Et busquen! Et busquen! Però tu no has fet res
Una vida prohibida per no tenir papers

I ja em diràs quin sentit té
que el teu futur el decideixi un tros de paper
Girem el cap, fem com si res
Et deus pensar que ens hem tornat tots cecs
La nostra història amb tu es repeteix
Però hem perdut la memòria, ja no ens en recordem
que abans érem nosaltres que fugíem del temps
i buscàvem la línia entre la mar i el cel

Corre, corre, corre que ja et venen a buscar
Corre, corre, corre que et volen enxampar
Et busquen! Et busquen! Però tu no has fet res
Però diuen que ets culpable! Potser no has entès!

Corre, corre, corre que ja et venen a buscar
Corre, corre, corre que et volen enxampar
Et busquen! Et busquen! Però tu no has fet res
Una vida prohibida per no tenir papers