Paral·lel proper
Dos punts cerquen entre boires
S'albiren en reflexes d'aigua en vol
Es saben a prop i pacients es donen pas
La llum que es donen els farà tornar a trobar
Siguin dues vides, dos sols
Duguin dues vides, dos pols
Són a prop i es troben, en cada moment
Distàncies curtes, coets que exulten
Lluna viva, somriu per l'endemà
Que fortes cordes estiren, sense ofegar
I altre cop soltes, es podran tornar a lligar
Siguin dues vides, dos sols
Duguin dues vides, dos sols
Són a prop i es troben, en cada moment
Proper paral·lel
Puja, tomba, baixa, fins dalt
Vine empeny-me al límit del mig
Em sento caure lliure i endins
I segur en el risc del desig
Oh... sempre et puc esperar
I somniar que el temps es desfà
I l'arena torni a flotar
Perpendicular al teu món
Proper al teu paral·lel
Proper paral·lel
Siguin dues vides, dos sols
Duguin dues vides, dos sols
Són a prop i es troben, en cada moment
Siguin lluny les torres que ens guarden alt
Pugin alt les flames que em barren el pas
Puguem ara i sempre tornar a començar
Proper paral.lel
Autor(es): Oriol Cardona
