Paral·lels
Porta molt de temps seguint-la a tot arreu sense ser vist
viu per espiar-la, vola com una ombra pels carrers.
Ja ni se'n recorda com va començar aquest estúpid joc.
Quina poca traça per teixir un encontre fortuït.
Malaltís desig que l'ha paralitzat per sempre més,
timidesa absurda, solitud perversa i absorbent,
no fa marxa enrere, enganxat a ella.
Una vida imaginària el consola a les nits.
Ha somiat que s'estimaven.
Una vida imaginària el consola a les nits.
Ha somiat que s'estimaven.
Quina poca traça per teixir un encontre fortuït.
Malaltís desig que l'ha paralitzat per sempre més,
timidesa absurda, solitud perversa i absorbent.
Ell no sap que ella surt de casa amb un únic anhel,
que aquell que la mira se li apropi.
Una vida imaginària la consola a les nits.
Ha somiat que s'estimaven.
Una vida imaginària la consola a les nits.
Ha somiat que s'estimaven.
Una vida imaginària la consola a les nits.
Ha somiat que s'estimaven.
