Para'm es peus

Quin Delibat!

Digue’m com pot ser que només et trobi quan no t’estic buscant,
quan no hi ha cap més llum, i em vens a enlluernar.
Tremolc i em puja febre en vorer en es teus ulls
que no em penses deixar fugir, que no em puc resistir

Oh! Amunt i avall entre tanta gent,
m’estires des braç i no sé on vols que anem.
Oh, havia promès que no ho faria més.
No me’n sé escapar i ja no hi ha remei

I ja escolt de fons sa cançó que en es futur em retornarà tu,
em tornarà a fer viure aquest moment
en que els cabells davant sa cara t’amaguen sa rialla
i sa teua mà m’agafa fort i no em puc resistir.

Oh! Amunt i avall entre tanta gent,
m’estires des braç i no sé on vols que anem.
Oh, havia promès que no ho faria més.
No me’n sé escapar i ja no hi ha remei

Para’m es peus, no esperis que jo hi posi es seny.