Paraules meteor

Ramon Porta

Tu, domadora de llengües,
dibuixes línies des de l'òrbita
sota una llarga nit sense estels.

Rajos de calci lliguen, la bona destinació.
Les teves paraules infiltren llum i soroll,
i les abracen, i les abracen,
en la seva roca de tinta negra.

Són cops de meteor.
Vestits innocentment de suaus murmuris,
paraules teves de negre or i fulguri.

Vull que m'emportin, veure de prop el seu dolor
Deixar-me esclatar, emportar pel seu viatge,
i trencar-me en milers de cometes i estels,
omplir el cel i deixar de ser jo.