Joan Dausà

Parque Rosedal


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


I em poso a dibuixar-te aquella tarda al parc,
tu seies en un banc.
Amb botes descordades i el jersei del teu germà gran
i una faldilla de fa uns anys.
I aquelles arrecades que fa temps deixes al calaix,
i un llibre entre les mans.

I esborro del telèfon el missatge que em diu que estàs cansada,
ja no ets la del dibuix.
I allargo la traçada fins la galta i somrius quan sents que et dic
'avui no et buscava i et trobo aquí'.

Cabells en una cua i ulls inquiets devorant el món
d'aquell autor irlandès.
I aquelles pessigolles que fa temps et van abandonar
i ara trobes a faltar.

I esborro del telèfon el missatge que em diu que estàs cansada,
ja no ets la del dibuix.
I allargo la traçada fins la galta i somrius quan sents que et dic
'avui no et buscava i et trobo aquí'.

I volaves, i volaves... no t'adones que t'esborres?

I allargo la traçada fins la galta i somrius quan sents que et dic
'avui no et buscava i et trobo aquí'.