Passatges footingueros

Pere Tàpias

A mi ja m'ho deia el pare,
-Fill meu, per l'esport vals molt-
per això ara tallo entrades
en un camp de futbol.

Això sí, de bon matí,
quan el sol pica la carbassa
al lavabo faig pipí,
em poso el xandal
i surto al carrer.

Jo vaig fent footing, footing, footing...

Trepitjant ciment i grava
em sento olímpic de medalla,
ara afluixo, ara accelero,
segueixo el ritme footinguero,
tot el barri és un clam
aquest el fitxa el Samaranch.

I aquí tenim fent footing
de l'Inserso una colleta,
un botiguer amb samarreta
un empleat de la Caixa.

Un trabucaire amb faixa,
una senyora, el marit
i l'amant de la senyora
que torna de fer el circuit.

Trenta mestres, un manobre,
una monja amb cotilla,
mare meva, quin barreig
de xandals i sabatilles
que circulen pel passeig.

Jo vaig fent footing, footing, footing...

I és que fent footing senyors
guanyes tipo, baixes pes,
i és tan bo i saludable
que el practica l'Honorable
per el pati dels tarongers.

Jo vaig fent footing, footing, footing...