Passat, present i futur

At Versaris

Fetitxe 13:

Nascuts de la tristor més absoluta i controlats per ﬁlls de puta,
barallats entre companys de ruta
Ens va semblar oportú amagar-nos, no mostrar-nos tendres
Per sortir del pou estàvem condemnats a entendre'ns
Penso en aquell foc, aquelles cendres, aquells que ens van vendre
la vigència del reclam de tot el que ens van prendre
la tristesa quan ens van ofendre
i la pèrdua de la por dels que no tenen res a perdre
Sembla que fos ahir que ens estafaven
molts ni se n'assebentaven, altres poc es preocupaven
Volien un sou, un cotxe, un plat, un sostre
Avui no poden mantenir un somriure al rostre
Ens venen esperança, però demanar permís per ser feliç a molts ens cansa
viure a correcuita,
pels seus ous s'ha girat la truita
és la lluita per un nou món d'un nou món en lluita

Era on sóc com ara que em moc i ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Ahir com avui, en efecte l'important no era el destí sinó el trajecte
x2

Rodrigo:
Saluda a la càmera, mira la pantalla.
Ara acapara l'atenció a punta de navalla.
Tensió, estripa la baralla,
sota coacció hipotecària la gent treballa.
Desesperació cientíﬁca és la paciﬁca recepta que escampa
la misèria quirúrgica. Condemna sistemàtica:
Una vida humana o una vida robòtica?
Però hem escollit un nosaltres,
mirar-nos al mirall amb les cares ben altes.
Com un Weathermen tenim un codi intern,
vivim a l'est de l'edèn i ens falta oxigen, nen.
Però no puc respirar al marge de l'engranatge i tampoc em falta alè.
Cada cop som més, els carrers són plens.
Que se vayan todos, així de simple.

Sóc on sóc i quan em moc ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Avui per avui, en efecte, l'important no és el destí és el trajecte
x2

Pau:
Demà els patriotes amb compte a Liechtenstein
sortiran per potes quan vegi el joc la gent:
Un estat per destruir-lo volen
i enarbolen senyeres.
és la doctrina del xoc Klein.
La identitat com a excusa i tapadora.
Jo Toni Villaescusa, tu Carrasco i Fomiguera.
Duran i Lleida, prestidigitador putero,
som Andreas Baader amb la fusca a la guantera.
Ells assenyalen a Espanya,
els necis miren a Madrid. No miren el dit
del ric que els enganya.,
Patriota és Fidel Castro, Thomas Sankara
i Diego Cañamero. I vosaltres sou calanya.
Demà serem en som, se'n diu principis.
Unitat popular: antídot pels deliris
dels que creuen que existeix sobirania
en el capitalisme.
Serem arreu. T'hi posis com t'hi posis.

Seré on sóc com ara que em moc i ells es queden al darrere sempre en fora de joc
Demà com avui, en efecte, l'important no haurà estat el destí sinó el trajecte.
x2