Patiment
Patirem, perquè vam néixer amb el patiment dintre les venes.
La mare ja no ens ho deia amb coros de la iaia: vigila, petit, vigila,
que la vida és un drama que vesteixen de mentida.
Ploraràs sota l’ombra d’uns arbres secs,
et veuràs la cara amarga i grisa en un bassal ben brut
i et mullaràs els peus en el xipoll de la veritat
que t’és mirall de vida.
Ja ho hem cremat tot amb el foc de la misèria
i no tenim virolla fresca.
Només ens queda un glop i ens agafa ja la histèria.
Dimonis vells i nous, duits per no sé quina dèria
ens han robat l’aimia i ja no ens queden rocs.
On és ara la molla? Només ens queda la crosta del pa i està resseca.
Autor(es): Jordi Vallverdú,Jordi Sucarrats, Gilles Vendranas
