Pedra de tartera
Vaig lliscant per la vall
i em pregunto on carai
s’han amagat els vents.
Sento el fred al clatell
i em pregunto si és ell
el qui em duu a l’estrall.
I () després m’ho diràs ,
com les resistiràs, cada una.
I () després et trobaràs
ben a prop i en el ras de la lluna.
Sóc com un terrabastall... pedra de tartera.
Els amors són eterns
dins un camp de blasfems
on hi regnen les falçs.
Hem pintat desenganys,
partit dents somiant
fins a cremar les naus.
I() després anirem poc a poc i amb pas ferm
per cada lluna.
I() després ranarem ben a prop de l’avern
la fortuna.
Sóc com un terrabastall... còdol de tartera.
Encares lliçons o les esquives?
Raus en caus o aus suaument t’estripen?
Autor(es): Els Navegants
