Pedres que rallen

Cris Juanico

Sortir as carrer,
és s'hora intempestiva.
Te vull recórrer.
M'agrades més humida.

Ses portes velles.
Memòria conquerida.
Galta contra pedra,
sentir dins es seu cicle.

Mirant amunt ses teranyines.
Traïdors rellotges volen fer ferida!

Conversa cruel
amb pedres que es refreden,
però mai sabré
si elles en són enteses.

Es teus cabells.
Es meus abismes.
Tampoc sabré què va passar
anant a la deriva.

Mirant amunt ses teranyines.
Traïdors rellotges volen fer ferida!

Mirant amunt el cel m'espia.
Traïdors rellotges, volen fer la guitza!

Mai m'ha fet por,
es temps no em crida.
Records futurs que ja vindran
mentres ara m'estimes.

Mirant amunt ses teranyines.
Traïdors rellotges volen fer ferida!