Pedaç
Divuit anys entre les reixes, una vida més.
Divuit roses trepitjades, cases de paper.
Van passant pares de fira, qui vindrà després?
Aquesta nit serà més llarga, demà hi haurà carrer.
La ferida atrapant la pell,
l'emoció es despulla i surt a l'escenari;
Salta la tanca, fes que el vent et cremi la cara,
busca el teu lloc per somiar.
Quin és el crim per aquest càstig? Per què ningú diu res?
Per què els Nadals són tan de plàstic? Per què el petons tan freds?
Una mirada parla sola, explica tants secrets,
quan s'han endut la mel dels llavis, quan s'ha trencat l'estel.
La ferida atrapant la pell,
la funció no s'atura. Comença el segon acte:
Salta la tanca, fes que el vent et cremi la cara.
L'ombra descalça segueix el teu camí a cada passa.
Salta la tanca, corre que vinc darrere teu. Fem un nou pedaç,
pedaç, un nou, pedaç.
Nova carambola, no saps si algú t'enyora
perduda sempre en aquest desert.
Penyores que no moren, pilotes que reboten,
tants dies et preguntes qui ets.
Pedaços a la roba, excuses que et fan nosa,
respostes que no et diuen mai res.
Obres una porta, ressona una derrota,
avui serà diferent.
Salta la tanca, fes que el vent et cremi la cara.
L'ombra descalça segueix el teu camí a cada passa.
Salta la tanca, corre que vinc darrere teu. Fem un nou pedaç.
Autor(es): David Esquius i Pau Mitjans,Pau Mitjans
