Pell de lluna

Artmònix

Sento com el seu alè es va esvaint i es va perdent.
Sento com dormint en un son se l'endú el vent.
La lluna il·lumina la estrella que va caient.
Somiant entre dos mons sé que no em sent!

El fred em pren el meu germà.
La lluna es reflexa als seus ulls.
Et tenyeix la cara amb els dits.
Oblidant-se trossos que la nit ja ha reclamat.

Sol m'has deixat en aquest malvat hivern.
Desitjo abraçar-te i seguir el teu destí etern.
Ploro desconsoladament, t'abraço inanimat.
No podré resistir que te n'hagis anat!

I em quedo amb tu. No et deixaré perdut.
Vaig néixer amb tu. Aniré on hagis caigut.