Pel cami mes tort
Quan pense en el moment, pense en els temps
en què parlàvem del futur, ara em semblen tan lluny...
Han passat els anys i ens n'hem acomodat,
És difícil recordar el que vam anhelar.
Els nusos cada cop ens estrenyen més fort
i la corda es fa més curta a poc a poc
mentre prenem decisions que no volíem tragar,
per tota una vida ens acompanyaran.
Vas decidir deixar passar tota una vida d'oportunitats
hipotecar la teua llibertat en lloc de posar-te a pensar
que amb el pas els anys tot això t'anava a pesar,
potser ho sabies ja.
Potser ja sabies que anava a passar, potser ho sabies ja!
Potser vas tindre l'opció de triar i la vas deixar anar,
potser va ser pitjor no seguir el teu cor i deixar-te envair
per la por que et porta pel camí més tort.
El dia en què no tens el plat al davant
et preguntes què va ser del que havies somniat.
Potser ja sabies que anava a passar,
ara no et queixes, tu t'ho has buscat.
Mira la corda que tens nugada al coll,
mira la corda i pensa si podries trencar-la d'un mos,
mira la corda, mira la corda
(o no sents que t'està cremant la pell?)
I la fera ja duu temps udolant el teu nom,
i tu no pegues mitja volta encara que veges el llop.
La resta de la teua vida pactada està,
pots clavar el cap en terra que no podràs escapar.
Qui sap d'on vindrà, qui sap quina serà
a pròxima promesa de felicitat,
qui sap a quin preu ens la colaran,
qui sap de quina forma ens la faran empassar.
Encara que faces orella sorda ara hauràs d'escoltar.
El dia en què no tens el plat al davant
et preguntes què va ser del que havies somniat.
Potser ja sabies què anava a passar,
ara no et queixes, tu t'ho has buscat.
