Pelegrí a Saragossa
Tots dos vindríem, et vaig dir:
ara vinc sol, sense esperança.
Quan he sortit, la gran ciutat
era de plata i treballava.
Després he vist el camafeu
de Montserrat, flama morada;
i l'aigua esquiva dels canals
que m'endolcien l'ànima.
Hora foscant, la Seu de Lleida
ha criat corbs i un cel de xiscles.
Fraga dormia, vora el Cinca,
el son espès dels seus fruiters.
La nit s'estén sobre els Monegros
com una bèstia desplomada.
L'Ebre transita més enllà,
amb la fatiga de les hortes.
Tots dos vindríem, et vaig dir,
i arribo sol, sense esperança.
Verge Maria, acompanyeu-me:
el cor em pesa com un còdol.
Els llums que tens i el teu vestit
fan pampallugues i em trasbalsen.
Si ja no em planyo del meu fat,
bé necessito el teu miracle.
Que pugui beure el vi que em toca,
més trist que abans, però en la calma.
Tots dos vindríem, et vaig dir,
i arribo sol, sense esperança.
Autor(es): Jordi Teixidor,Jaume Arnella
