Pell amb pell
El resultat de calcular l'enèsima potència d'aquesta equació.
El sol, enèrgica explosió de cossos condemnats a l'atracció.
Colors que enfonsen la nostàlgia d'una vida en màgics mons.
Perdre temors per suportar mirades que trenquen distància i temps,
després de rebre una tendra abraçada que viola, que escorxa, que clama,
que no et facilita cap opció, que t'ha robat l'alè,
que espera no trigar a veure i sentir
la naturalitat que exposa ser conscients i repetir,
que no demanarà ni un crèdit, sols dret d'existir,
que debilita forces per robar-te el teu somriure,
per fugir de l'amargura, per volar, per suavitzar contínuament
el llast que ofega la tendresa d'oferir-te sensacions
que et facen ser la persona que va sembrant carícies, que et regala viure en vers,
que del cor no brolla cap mal acte a l'univers, que té carències als girs,
que no sap viure amb desig.
Que no hi ha món que sobrevisca sense el net contacte al pegar pell amb pell!
I tu no veus el plor que a cada pas mulla els teus?
Ho veus, que sol·liciten noves brises constants?
Ho veus, que t'enamores bojament de l'entorn,
que no abandones aquesta humanitat?
Que no hi ha món que sobrevisca sense el net contacte al pegar pell amb pell!
que lluita contra la ruïna d'una pluja espessa que amaga el sender,
que sucumbeix a la delícia d'uns braços que envolten el pes del saber.
Que la fantasia és part d'un mateix...
Que ens hem de fondre com la fúria de flames que creixen pel futur més bell.
