Pel temps de les taronges, al port
Damunt del mar
hi ha una escampadissa de taronges
i un ritme misteriós les fa dansar
damunt les ones flonges.
A l'entorn de les barques reposades,
curulles de la fruita de llevant,
hi vaguen les mirades
d'un infant,
d'un infant que es deleix per una fruita
i és poruc per poder-se-la abastar;
ell ja sap que no hi serà pas duita
i vol mig plorar...
Aquests ulls de l'infant que cobdícia
m'han encès una poca pietat
- Mariner, una tronja no hi hauria
per l'infant que les guaita enamorat?-
i aquell home de mar s'apiadava
i la fruita ens ha dut...
I un infant de la taronja esguardava
amb un goig en els ulls que em recordava
tot allò que d'infant codiciava
i que no he tingut.
Autor(es): Joaquim Folguera,Pascal Comelade
