Pena peneta pena

Miquela Lladó

Si en es firmament comandar jo poguera
aquesta nit fosca com un avenc negre
amb guinaveteta de lluna llunera
tallaria es ferros que ara t'empresonen.
Si jo fos madona des sol i sa lluna
des vent i la mar,
un vencís d'esclava per tu jo duria
que t'alliberàs.

Ai pena peneta pena, pena
pena que duc en es cor,
que me corre per dins ses venes, pena
amb sa força d'un fibló.
I és talment un nigul negre de tenebra i calabruix
és un cavall desfermat que no sap ni perquè fuig.
És un desert tot d'arena, pena
i és un viure per pernar
ai pena, ai pena, ai pena peneta pena.

Jo no vull fortuna riqueses ni fama
només vull que em deixin passar aquesta pena
vull estar a prop teu estimat i estimar-te
i amb llàgrimes dolces
reblanir ses penes.
I els ulls se me trenquen
perquè no et veuen
i et vull oblidar..
quina mala estrella
ens ha pres sa vida
i es temps d'estimar?