Penses

Xeic!

Ningú vol arribar a tocar lo final,
aquell dia que el destí mos ha marcat,
encara que com tot té una excepció,
costa pensar que hi ha un món millor.

La vida pot arribar a ser molt cruel,
qualsevol pot ser lo desafortunat,
pot ser el cas d'aquell que ha naixut malalt
i que ja partix amb menos llibertat.

I penses on collons estàs millor,
tota la vida a l'obscuritat.
I penses cada dia un sofriment
que et va rosegant la ment.

Intentes tancar los ulls i adormi't
pensant que ja tens un altre dia al sac.
Lo rellotge de la vida et va pa atràs
restant dies en comptes d'anar sumant.

Només veus la llum, allí en un horitzó,
el que et marca on has de fer l'últim pas,
este pas que tant temps portes esperant,
on creus que hi trobaràs la llibertat.