Pensar és la forma més sofisticada de mentir
De tant pensar en tu, em cauen els cabells.
De tant pensar en mi,
et surten arrugues i se t´apaguen els ulls.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar.
Perdona´m, ja tinc el meu càstig, que és viure sense tu;
mentides d´amor, silenci i dolor. Petit àngel enyorat.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar.
La vaca que riu, que riu per no plorar.
Pensar és la forma més sofisticada de mentir.
No escoltis, no val la pena, el que dic ja ho han dit;
cançons fermentades, veus desafinades, mentides en clau de sol.
Oblida tot el que has après, és absurd i no serveix per a res;
oblida tot el que t´han dit, et fa nosa i no té cap interès.
Potser ja ha arribat el moment d´oblidar tot el que hem aprés.
Estúpids refranys populars, poca-soltes i bèsties que ens fan ignorants.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar tot allò que hem après.
Potser ja ha arribat el moment d'oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar.
Autor(es): Quimi Portet
