Pep
El Pep era un noi jove camí dels vint-i-nou:
vivia a casa els pares i es quedava sol.
Això li permetia tenir un cotxe nou...
... amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou!
Però arriba el fatídic i els pares del Pep són morts,
amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot.
I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit.
I per l'aire pensa: mira què sóc tonto! Per què no he llençat al banquer?
O millor... per què no he robat aquest banc?
O millor... som-hi a rebentar tots els bancs!
Preparem-ho bé!
Ell sempre pensava que si currava prou,
a casa mai faltaria un bon plat de brou.
Amb la vida hipotecada i mirant com plou
i sense assabentar-se que ell es cau al pou.
I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit.
I per l'aire pensa: mira què sóc tonto! Per què no he llençat al banquer?
O millor... per què no he robat aquest banc?
O millor... som-hi a rebentar tots els bancs!
I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep!
El futur és ara; si vius a casa dels pares hem de transformar el present!
Pensa-ho bé! la solució és a les mans!
Mira-ho bé! escopeta de canons retallats! (bang, bang!)
